La pedra que arrossegava era imaginària. Va ser quan vaig voler encarar-m’hi, quan vaig intentar parlar-li i suplicar-li que ja n’hi havia prou, quan vaig comprendre que mai havia existit. Se m’havia incrustat al cap i a les cuixes, havia fet forat a les costelles i als budells, però aquest pes era tan sols una de les meves tantes mentides imposades. Amb el temps un s’adona que els organigrames interiors es redistribueixen sols i que cada persona que sosté una corda agafa el pes relatiu que mereix. Ser pacient i no esperar res dels altres. Potser aquesta lleugeresa no s’adequa amb el moment que estic a punt de viure, però és com l’aigua salada del mar, que cicatritza les ferides que portem enganxades a la memòria.